Publicidad

dissabte, 28 de setembre de 2013

Idees per a treballar per internet

En aquets dos enllaços 50 ideas para ganar dinero por Internet i trabajos por Internet s'ofereixen ides per a poder treballar per Internet entre elles algunes relacionades amb la nostra professió o formació com escriptor de blogs o Community Manager.

Fa una detallada descripció, sobretot en el segon enllaç de les que són adequades i les que no són i en el primer enllaç hi ha una pluja d'idees de cinquanta coses que es poden fer per internet, algunes molt inverosimil, on trobem també algunes molt adequades per a la nostra professió i formació.

En aquest primer enllaç, trobem també llocs webs on poder posar aquestes idees per a generar ingresos extraordinaris i fins i tot per a viure.

Tot és qüestió de donar-li un ull i posar en pràctica la nostra imaginació per asolir alguna activitat mitjançant internet.


dimarts, 24 de setembre de 2013

14 consells per automotivar-se

Segons l'última entrada del bloc Baobab consultores http://baobabconsultores.blogspot.com.ar aquests són els catorze consells per automotivar-se:

1- No deixar-se influir per factors exters sobre els quals no se'n té cap control.
2- Viure les situacions noves que es presentin com oportunitats.
3- Enfocar l'energia cap a les oportunitats i minimitzar les limitacions.
4- Percebre's com una persona lliure que persegueix les seves metes.
5- Planificar el treball diari, valorar les relacions personals i l'aprenentatge continu.
6- Involucrar-se en activitats d'oci, esportives, culturals, etcetera.
7- Perdre la por i adaptar-se als canvis en la vida quotidiana.
8- Tenir una actitud positiva respecte al que es vull i al que es fa. Positivitzar el diàleg interior.
9- Agrair la reafirmació però no viure només d'ella.
10- Ser fidel a les pròpies idees i mantenir-les si es creu que són correctes.
11- Perseverar en l'empeny malgrat dels possibles obstacles.
12- Entendre que l'èxit és el resultat d'haver persistit després de molts ensopegats, és fruit més de la perseverància que de la bona sort.
13- Ser tolerant amb els propis errors i prendre'ls com aprenentatge.
14- Gaudir dels encerts.


dijous, 19 de setembre de 2013

Cerques més efectives a google

En aquest enllaç del bloc de José Alforcea García hi ha una serie de consells per a realitzar cerques més efectives a google, molt interessant de llegir i de mirar.

és efectiu de cara a obtenir bons resultats a la nostra cerca i obtenir així els resultats que desitgen molt fácilment.


dimarts, 17 de setembre de 2013

Informe del col·lectiu Wilson

No és la meva intenció utilitzar aquest bloc per a fins polítics, a més que no és el seu objectiu però he vist aquest informe del col·lectiu Wilson que davant les incerteses que han començat a sorgir és interessant mirar-lo detingudament ja que aclareix molts dubtes davant el procès que ha iniciat Catalunya.

Reprodueixo a continuació tot l'informe d'aquest col·lectiu:

Si hem de ser intel·lectualment honestos, la veritat és que la resposta no és gens clara. I no ho és perquè, per poder respondre amb seriositat, hauríem de comparar què passaria si Catalunya marxa amb què passaria si es queda. I tots dos escenaris són plens d’incerteses. Per exemple, quedar-se pot tenir conseqüències desastroses si Espanya s’ensorra encara més en la crisi financera o si el govern espanyol continua amb les polítiques de redistribució interterritorial i d’inversions públiques que han acabat per ofegar l’economia catalana. D’altra banda, els beneficis de la separació a curt, mitjà i llarg termini seran positius o negatius depenent de les institucions, lleis, regulacions i polítiques que els governs institueixin un cop Catalunya tingui estat propi.

Un dels aspectes que més incertesa crea és el que fa referència a si una Catalunya independent seguiria formant part d’Europa. Una part important de la incertesa és innecessària i ha estat provocada per la reacció que les autoritats espanyoles han tingut quan han vist que la ciutadania de Catalunya es prenia seriosament la possibilitat de marxar. Ministres, economistes, analistes, polítics i autoritats diverses han anunciat que, en cas que Catalunya decidís separar-se d’Espanya, seria expulsada d’Europa i els catalans hauríem d’usar el passaport per viatjar a Saragossa, les empreses catalanes haurien de pagar uns aranzels que les arruïnarien i tots plegats hauríem de deixar de fer servir l’euro. Tot això, afegeixen, comportaria la ruïna automàtica per a tothom. És més, se’ns ha dit que l’expulsió d’Europa seria immediata i que, per tornar a ser admesos hauríem de posar-nos els últims de la cua i que la readmissió requeriria la unanimitat de tots els membres de la Unió. Implícita hi ha l’amenaça que Espanya votaria que no. Com que amb un sol vot en contra n’hi ha prou perquè un país no entri, diuen, Catalunya quedaria fora d’Europa durant tres generacions.

Totes aquestes amenaces només tenen un objectiu: atemorir els ciutadans (sovint amb plantejaments absurds sobre fronteres imaginàries i cognoms prohibits). Però no fan més que demostrar la debilitat d’Espanya, ja que intenten guanyar el referèndum a base d’impedir que es faci: pensen que si a la gent li entra la por, els nostres dirigents faran figa i així el referèndum mai no es portarà a terme. Però encara que sigui part de la campanya de la por, els membres del Col·lectiu Wilson pensem que és poc seriós que es diguin segons quines coses i es facin segons quines afirmacions. És per això que hem decidit fer públic un comentari tot analitzant la possibilitat que Catalunya pugui quedar “fora d’Europa”. Malgrat que no hi hagut mai a la història de la Unió un procés similar al que han encetat Escòcia i Catalunya, és possible fer una anàlisi freda de la situació. I si es fa, un arriba a la conclusió que els escenaris catastròfics dibuixats a Madrid són falsos, fins i tot si (tal com amenacen algunes autoritats espanyoles) Espanya resistís amb la màxima energia la voluntat dels catalans.



El primer que cal entendre és que això de “sortir d’Europa” en realitat no vol dir res, ja que Europa la conformen una multitud de tractats, grups i institucions. Per aclarir-ho una mica, el gràfic adjunt mostra els nombrosos grups, espais i acords que hi ha a Europa i qui forma part de cadascun d’ells: hi ha el Consell d’Europa, la Unió Europea, l’Eurozona, l’Espai Econòmic Europeu, l’Acord Europeu de Lliure Comerç (EFTA) i l’espai Schengen. Els diferents grups, acords i espais representen compromisos sobre diferents aspectes econòmics i polítics. Per exemple, els membres de l’espai Schengen s’han compromès a donar llibertat de circulació de persones dins dels seus territoris (de manera que quan fem turisme i anem d’un país de l’espai Schengen a un altre –com per exemple quan anem d’Espanya a França–, ni tan sols hi ha fronteres ni policies que ens demanen els passaports). La Unió Europea, per la seva banda, és una associació d’estats amb un mercat únic integrat i, alhora, amb institucions polítiques comunes. Però, un cop més, aquesta és una de les múltiples solucions que es fan servir a Europa per assegurar la integració econòmica a nivell continental.

Fixeu-vos que els diferents països d’Europa formen part de diferents grups. Espanya, per exemple, forma part de la Unió Europea, l’Eurozona i el Consell. Suïssa forma part de l’EFTA i de l’espai Schengen, però no pas de l’eurozona ni de la Unió Europea. El Regne Unit forma part de la Unió Europea però no de l’Eurozona ni de l’espai Schengen. Per tant, la primera cosa que cal aclarir és: quan diuen que vetaran la nostra incorporació a “Europa”, exactament a què es refereixen? A la Unió Europea? A l’Euro? A l’espai Schengen? A l’Espai Econòmic Europeu?

És de suposar que l’amenaça fa referència a la Unió Europea, tot i que, recordem-ho, els tractats de la UE no diuen res sobre processos d’ampliació interna. És a dir, no diuen res sobre el procés d’adherir membres que s’independitzen de països que ja són membres: ni els regulen, ni els prohibeixen. Però posem-nos en el cas més pessimista i imaginem que, en cas d’independència, Catalunya deixa de formar part de la Unió Europea. Voldria dir això que l’endemà del referèndum s’erigirien fronteres entre Catalunya i la resta de la UE? Voldria dir que si guanya el sí, els catalans deixaríem de poder viatjar sense passaport per Europa, que les nostres mercaderies haurien de pagar aranzels a l’hora d’exportar-les a la UE, i que els capitals deixarien de poder circular entre Catalunya i la resta de la UE? I voldria dir això que per tornar a ingressar i tornar a gaudir de tots aquests drets i llibertats de circulació, hauríem d’esperar que Espanya deixés de vetar la nostra incorporació a la UE? La resposta a les totes aquestes preguntes és: NO. Rotundament NO.

En primer lloc, la hipotètica celebració d’un referèndum no conduiria a l’exclusió de la UE. Aquesta darrera tindria lloc, en tot cas, amb una declaració formal i pública d’independència. Per tant, un cop cel·lebrada la consulta i en cas que tingués èxit, res no podria impedir un procés de negociació dins de la UE sobre l’estatus tant de Catalunya com d’Espanya. I res no impediria que (tal com recomana un informe del Parlament britànic per a Escòcia) el que s’hagués de negociar fos que el dia de la proclamació definitiva de la independència coincidís amb la data d’adhesió a les institucions europees.

En segon lloc, en cas de ser obligats a sortir de la UE, és cert que es requeriria el vot d’Espanya perquè Catalunya fos readmesa. Una aplicació extensiva (que no directa) de l’article 49 del Tractat de la UE estipula que l’accés d’un nou membre de la UE requereix el vot unànime de tots els seus membres, inclòs el d’Espanya(1). Per tant, el nostre destí a la UE estaria en mans dels espanyols: els catalans que afavoreixen la independència han de contemplar un escenari on Catalunya, almenys a curt termini, quedaria fora de la UE si Espanya s’entestés a votar “No” a la incorporació de Catalunya a la Unió Europea. Des del punt de vista del Col·lectiu Wilson, creiem que les amenaces espanyoles no són del tot creïbles per dues raons. Primera, la capacitat d’Espanya d’exercir aquest veto dependrà molt de si està intervinguda econòmicament (els canvis de la Constitució que el Partit Popular i el PSOE van acordar acceleradament a petició de les autoritats europees demostra que la capacitat de les autoritats espanyoles per fer segons quines coses no és tan gran com fan veure). Segona, perquè arribat el moment, no els interessaria fer-ho. Espanya pateix el problema que els economistes anomenem “inconsistència temporal”. D’entrada els interessa dir que posaran el veto, però un cop fet el referèndum els interessarà tot el contrari, ja que per exportar a Europa han de passar per Catalunya i voldran que Catalunya assumeixi una part proporcional del deute de l’administració central espanyola.

Però seguim posant-nos en el cas més pessimista i imaginem que una Espanya furiosa i venjativa decideix castigar Catalunya i veta qualsevol intent català de reingressar a la UE i que la UE li ho permet. Implica això que les empreses catalanes no podran vendre a Europa, que els ciutadans catalans hauran de passar duanes i fronteres, i que per anar a Saragossa caldrà el passaport? La resposta és NO.

Els tractats de la UE exigeixen utilitzar el principi d’unanimitat per aprovar l’entrada de nous membres (TEU, art. 49) i per fer “acords associatius”, és a dir, aquells acords que estableixen institucions comunes entre la UE i els altres països signataris de l’acord (més endavant explicarem per què això dels acords associatius és important).

Ara bé, per seguir al mercat únic i mantenir la lliure circulació de mercaderies (és a dir, per no pagar aranzels) Catalunya no necessitaria formar part de la UE. Només hauria de signar acords bilaterals com els que té Suïssa. I els tractats diuen que els acords bilaterals sense institucions comunes no exigeixen unanimitat, sinó una majoria qualificada (TFUE, art. 207 i 218). Per tant, si Espanya intentés utilitzar el seu vot per vetar la incorporació de Catalunya al mercat únic i a la lliure circulació de mercaderies, no ho podria fer perquè Catalunya podria signar un acord bilateral amb la UE, un acord per al que no es requereix la unanimitat sinó la majoria qualificada. Aquest acord, per tant, Espanya no el podria vetar de manera unilateral. De fet, aquesta situació d’estar fora de la UE, però gaudint de la llibertat comercial que hi ha a la UE, és la de Suïssa, que no va voler entrar a l’Espai Econòmic Europeu per voluntat pròpia, però que manté un d’aquests acords bilaterals amb la UE, aprovat amb majoria qualificada (2).

No cal dir que la UE tindria el màxim interès a signar aquest acord bilateral amb Catalunya. Al capdavall, a Catalunya hi ha importants empreses europees que es veurien ostensiblement perjudicades per la introducció de les barreres comercials amb les que amenacen les autoritats espanyoles. És evident que és de l’interès de tota la UE (Espanya inclosa!) que tot segueixi com està. Quin incentiu tenen a comprar més cars els productes catalans que importen? O a vendre més car el que exporten a Catalunya?(3) Donats aquests incentius i el fet que Catalunya, com a membre que és de la Unió, satisfarà tots els requisits en matèria de regulació, institucions i de més exigits per la UE, aquest acord bilateral es preveuria d’efecte immediat.
Resumint: fins i tot en el cas que Espanya s’entossudís a expulsar Catalunya de la Unió Europea, no podria evitar que Catalunya signés tractats de lliure comerç amb la UE i, per tant, les empreses catalanes podrien exportar a Europa amb la mateixa llibertat, drets i obligacions amb què ho fan ara.

I les persones? Podrien seguir circulant lliurement, les persones? La resposta és sí, però no perquè el tractat de Schengen s’apliqués de manera automàtica. Si Catalunya volgués adherir-se a l'espai Schengen sense ser part de la UE, hauria de signar un acord d'associació tal com va fer Suïssa. Ara bé, en ser un acord d'associació, requeriria unanimitat al Consell i, per tant, podria ser vetat per Espanya. Dit això, si bé Espanya podria vetar l'accés de Catalunya a l'espai Schengen, els catalans hi tindrien accés en la seva condició de ciutadans espanyols. Tornem a citar l'article 11.2 de la constitució espanyola que diu que cap ciutadà espanyol pot ser privat de la seva nacionalitat. Per tant, com que el govern espanyol no podria treure la nacionalitat espanyola als ciutadans de Catalunya, aquests podran viatjar des de Catalunya a qualsevol país de l’espai Schengen (per exemple, per passar la frontera espanyola o francesa) amb tota llibertat i per fer-ho, n'hi haurà prou amb conservar la nacionalitat espanyola (juntament amb la catalana) i dur el passaport o el DNI espanyol a l’hora de creuar la frontera. En aquest sentit es donaria la paradoxa que qui garanteix la lliure circulació dels ciutadans de Catalunya per tot Europa seria la mateixa constitució espanyola.

Finalment, l’euro: haurem de deixar de fer servir euros? Aquí hi ha gent que confon conceptes: el fet que un país sigui independent significa que aquest país té la possibilitat d’utilitzar la seva pròpia moneda... però això no vol dir que tingui l’obligació de fer-ho. De fet, el món està ple de països que empren les monedes d’altri. Equador, Panamà i les Bahames, entre molts d’altres països, fan servir el dòlar nord-americà sense que els Estats Units ho puguin impedir. A Europa, Andorra, Mònaco i Montenegro són exemple de països que utilitzen l’euro sense formar part ni de l’Eurozona ni de la UE. Com que no hi ha manera d’evitar que un país utilitzi la moneda que més li convingui, les amenaces que Catalunya serà expulsada de l’euro no tenen cap mena de sentit. Catalunya podria fer el mateix sense haver de demanar permís a la Unió o al Banc Central Europeu. Òbviament, aquesta seria una situació transitòria fins que el sentit comú portés a la plena integració, amb la possibilitat d’estar representats a les institucions de l’eurosistema i de participar en les seves decisions.

Conclusió: els membres del Col·lectiu Wilson pensem que el fet que les autoritats espanyoles amenacin amb la previsió de catàstrofes econòmiques sobre Catalunya si els catalans decidissin votar a favor d’un estat propi només demostra la seva debilitat amb un intent de guanyar el referèndum senzillament no celebrant-lo i per això, adopten l’estratègia de la por de les desgràcies econòmiques.

Estem convençuts que, si arriba el dia, les autoritats espanyoles no posaran entrebancs perquè Catalunya segueixi formant part de la Unió Europea. I ho faran per interessos econòmics: a Espanya no li interessa tenir una relació dolenta amb el país que ha de travessar quasi inexorablement quan vulgui exportar a Europa, i a Espanya li interessa negociar amb Catalunya perquè aquesta assumeixi una part proporcional del deute públic (que al cap i a la fi, al capdavall, és del Reino de España!). Ara bé, si no ho fan així i fan efectives les seves amenaces, Espanya possiblement podria impedir que Catalunya torni a formar part de la UE, perquè per ser membre de la UE podria ser necessària la unanimitat de tots els membres. Però Espanya no podrà vetar que Catalunya signi acords bilaterals de lliure comerç amb la UE per tal de formar part del mercat únic des del primer dia ja que, per signar aquests acords bilaterals, no cal la unanimitat, sinó la majoria qualificada. Tampoc podrà evitar que els ciutadans de Catalunya circulin lliurement per l’espai Schengen o que les empreses i els ciutadans catalans utilitzin l’euro com a mitjà de pagament.

Dit d’una altra manera: si els dirigents de Catalunya ho fan bé, els ciutadans i les empreses catalanes seguiran gaudint de lliure circulació de mercaderies i de treballadors, de prestació de serveis i de circulació de capitals. Exactament les mateixes llibertats de circulació que tenim ara mateix i que han permès Suïssa ser un dels països més rics i competitius del món. Catalunya, doncs, seguirà sent part d’Europa.
Notes (1) Naturalment només considerem el supòsit que Espanya reconeix Catalunya, perquè si no ho fes, els ciutadans i empreses de Catalunya seguirien sent considerats part d'Espanya i, per tant, gaudirien de les mateixes llibertats de circulació que gaudeixen ara. (2) De fet, val la pena recordar que la UE pot firmar aquests acords bilaterals fins i tot amb estats no reconeguts per tots els estats membres (vegi’s, per exemple, la comunicació de la Comisissió Europea COM(2012) 602 final, de 10 d’octubre de 2012). (3) Dit això, i amb ànim de ser completament transparents i objectius, Espanya podria vetar un acord bilateral si apel·lés al principi de seguretat nacional. Aquesta opció, tanmateix, seria altament extravagant, perquè la constitució espanyola (article 11.2) diu: “Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad”. Per tant, en cas d’independència, els catalans seguirien conservant la ciutadania espanyola, llevat que Espanya canviés la seva legislació per castigar els catalans.

dilluns, 16 de setembre de 2013

Ebooks gratuits sobre xarxes socials

Continuant amb la tònica de les darreres entrades, avui toca l'enlaç que porta a ebooks gratuits sobre xarxes socials en aquest cas cinc llibres.

Els cinc llibres recomanats són: "Como empezar a promocionar tu negocio en redes sociales", "La función del Community Manager", "Gestión de comunidades virtuales", "La gran guia de los blogs" i "Reputación online para todos".

Tots aquests enllaços, tenen a la seva vegada enllaços directes al llibre en qüestió per a saber una mica més sobre ell i poder-lo descarregar.


diumenge, 15 de setembre de 2013

Llibres gratuits per a emprendre

Enllaç molt assemblat a l'anterior, però en aquest cas, es tracta de llibres per a començar a emprendre també gratuits.

Els llibres són els següents: "5x2 motivos para emprender", "De la idea a la empresa", "Manual básico para emprender", "Errores más frecuentes al emprender", "Herramientas de creatividad", "Los cuatro números que todo emprendedor debe conocer de su empresa", "Manual de autoempleo", "Trámites para ser autónomo paso a paso", "Manual de técnicas comerciales" i "Diez pasos para crear una empresa".

A l'igual que l'anterior entrada es completa amb enllaços a articles relacionats amb l'emprendiment i la creació d'empreses.


Llibres gratuits de Social Media

En aquest enllaç llibres gratuits de social media troben alguns llibres gratuits per a virar-nos en social media i poder posicionar-nos millor.

Aquest llibres son "Marketing en redes sociales", "Como empezar a promocionar tu negocio en redes sociales", "Claves para entender el nuevo marketing", "Cuadernos de comunicación Evoca", "Blogs corporativos una opción y no una obligación" i "La sociedad de la ignorancia".

A més dels enllaços a les dades d'aquests llibres, tenim tanbé enllaços a altres temes relacionats amb la matèria.


Webs per a descarregar llibres gratuits

En aquest enllaç de l'Associació d'Internautes disposen de deu webs per a descarregar llibres gratuits de forma legal.

Entre aquestes webs tenim Traficantes de sueños, Bubok, Projecte Gutemberg, Europeana, El Colectivo, Amazon, Editorial Anarres, Comptes infantils, Wikisource, Efimeras i Libroteca.

A totes elles es pot accedir cliquant directament en elles. Una molt bono noticia donat els temps que corrien actualmente.


divendres, 13 de setembre de 2013

Els beats

És interesant també parlar de tant en tant de llibre antic, i més concretament de manuscrits i avui vaig recomanar aquest enllaç de Manuela Gil parlant dels beats, els manuscrits més bonics que hi ha, éssent un dels més coneguts "El beato de Liébana".

Van ser batejats per Umberto Eco com els llibres més bonics del món i són els llibres que transmeten els comentaris de l'Apocalipsi.

Troben beats a la Biblioteca Nacional d'Espanya i al Monestir de l'Escorial entre altres llocs. Alguns altres beats famosos són: Larvao, Saint Serbet, Emilianense, Sant Miquel de l'Escalada, Seu d'Urgell, Vacalbado, Tabara, Girona, Turín y las Huelgas.

Són sense cap dubte, els llibres manuscrits més bonics que gràcias a les noves tecnologies es poden admirar des de qualsevol lloc però que també són dignes d'ésser admirats en viu.



dijous, 12 de setembre de 2013

Com fer front a un problema

Per a poder fer front a un problema, hem de tenir en compte aquests aspectes:

  1. Reconèixer que hi ha un problema.
  2. No actuar precipitadament.
  3. Decidir un objectiu o meta.
  4. Pensar solucions.
  5. Pensar en les conseqüències.
  6. Escollir la millor solució.
  7. Establir una estratègia per a actuar.
  8. Posar-la en pràctica i tenir aquest procediment en compte per al problema següent.
 Estret del llibre "Aprèn a estimar-te de Raimon Gaja

dilluns, 9 de setembre de 2013

Autocoaching per a despertar (Pedro Amador)



Es tracta d'un llibre per ajudar a caminar, avançar i créixer tant en l'àmbit professional com en el personal i està destinada a assolir el lideratge entès com a un èxit.

És fa molt enfasi en la importància dels valors i en tots els pilars que composen la nostra vida: amor, diners, salut, desenvolupament professional, oci, familia i amics, entorn vital i desenvolupament personal.

Per a la nostra professió és esencial de cara a poder tenir èxit professional i personalment, sobretot de cara a poder dedicar-nos a treballar per nostre compte.

El llibre està disponible tant en edició impresa com electrònica i és una eina indispensable per al nostre desenvolupament professional.



divendres, 6 de setembre de 2013

Quan cobra un Community Manager Freelance

Per a tots aquells que ens volem dedicar a exercir com a Community Manager freelance, es molt interessant donar un ull a aquest enllaç del bloc de Dolores Vela en el qual dóna unes pautes per a calcular el nostre pressupost a l'hora de treballar per a una empresa.

Divideix els diferents conceptes en accions puntuals i en accions rutinàries. Entre les primeres estarien el pla de marqueting, la preparació del blog i l'obertura de comptes en les xarxes socials. Entre les segones tindriem postear en blocs, postear en xarxes socials, informes SMO i informes sobre posicionament.

Parla de les diferències de resultats entre una pyme i una gran empresa i s'ha de pregar profesionalitat, honestitat i serietat. 


Especialitzar-se en Community Manager

En aquest enllaç del bloc de Dolores Vela l'autora parla d'especialitzar-se en la professió de Community Manager, davant la cada vegada major implantació de les xarxes socials.

Parla de la importància de posicionar-se com marca personal, per a ser més visibles dins d'Internet i de les pròpies xarxes socials.

També parla d'altres professions especialitzades en la Social Media com formador en social media, expert en Facebook, Twitter o Youtube, expert en experiència d'usuari, expert en atenció al client en mitjans socials, etcetera.

Resalta que malgrat a l'Estat Espanyol encara estem a la cua, hem de continuar amb l'especialització per a no quedar-nos darrera.


dijous, 5 de setembre de 2013

Les deu millors tècniques de venda per a la nostra marca

En el llibre "El pequeño libro rojo de la venta" de Jeffrey Gitomer, en un dels apèndics finals, s'especifiquen les deu millors tècniques de venda, que no només han de servir per a la venda de productes, sinó també per a la venda de la nostra marca personal, de cara a convertir-nos en un especialista dins de la nostra professió.

Aquestes tècniques de venda, són de Terri Norris, una de les millors venedores dels Estats Units i que com he comentat també serveixen per a vendre la nostra marca personal.

Les tècniques que hauriem d'aplicar són les següents:

1. Actitud positiva contagiosa.
2. Emocionar la perspectiva d'ajuda als demés.
3. Tenir confiança en un mateix, sense ésser arrogant.
4. Agradar-nos la gent i agradar a la gent.
5. No ésser només empolló.
6. Si no es gaudeix ¿Que objectiu té tot?
7. Fer-lo tot a top.
8. Integritat sobreentesa. Honestitad visible.
9. Concentrar-se en els detalls sense que absorveixen per complet.
10. Sentir-se tan feliç com un nen.

Evidenment i sense cap dubte, hem d'aplicar-les si volem tenir èxit en el desenvolupament de la nostra marca personal.


diumenge, 1 de setembre de 2013

Guia per a treballar a casa (Alvaro López Amo)



Es tracta d'un llibre molt pràctic per a treballar a casa i iniciar un negoci online, quelcom molt habitual avui dia a la nostra professió.

Al llarg dels vint capítols dels qual consta el llibre, l'autor explica detalladament les diferències entre el teletreball, el treball a casa i les diferències entre treball per compte alié i treball per compte propi.

Fa una bona descripció de les activitats que es poden realitzar al domicili, entre les quals podem trobar alguna relacionada amb la nostra professió.

La resta de capítols estan dedicats als passos que s'han de realitzar quan s'inicia una activitat pròpia, com la planificació de l'activitat, l'entrada al mercat, qui pot ajudar a iniciar la nostra activitat i les característiques que hem de tenir per a treballar a casa i el nostre entorn de treball.

És un llibre molt útil no només per a saber que fer quan decidim treballar pel nostre compte, sinó també per a tenir-lo en qualsevol biblioteca.