Publicidad

dimarts, 25 d’agost de 2015

La resiliència: una moneda de dues cares (Marta Garcia)



T’ha bufetejat algun cop la vida amb una adversitat que t’ha deixat abatut, en un pou de pena i sofriment? Malgrat això, has estat capaç de sortir-te’n i continuar endavant, mirant el futur i més enfortit? Doncs això és la resiliència.

La nostra societat ens ha alliçonat a examinar la realitat des de dos extrems: verdader-fals, bé-mal, correcte-erroni, etcètera. I també a mirar-ho tot des de la visió del dèficit, els problemes, les limitacions o les mancances. Per aquesta raó, quan vivim una fatalitat, tendim a paralitzar-nos i no veure cap altra opció que patir-la, des de la passivitat.

En canvi, la Resiliència és transgressora, ens mostra noves possibilitats de percebre el món i transforma la nostra visió de la vida. Defèn que les polaritats són falses i que no hi ha qüestions absolutes: tot és qüestió de graus. Està enfocada en les solucions, en treure el millor de nosaltres mateixos a través de l’acció i en construir un futur sobre l’esperança i la confiança. A més, es pot promoure tant a nivell individual, com en les famílies i en les comunitats.

Per tant, davant d’una adversitat, una persona resilient escolleix, i amb l’ajut del temps (ja que és un procés i no una resposta immediata), allunyar-se de les emocions que li fan mal i es repta a sortir-se’n i traient-ne algun aprenentatge, a través d’allò que el pot ajudar a superar-ho, com l’empatia, la flexibilitat, l’optimisme o l’acceptació. Aquest procés l’anima a accedir a una vida amb sentit i productiva, com és el cas de la Marguerite Barankitse, mestra tutsi i víctima de tortures i agressions. Enlloc d’enfonsar-se, va recollir nens orfes hutus i tutsis i va construir-los una llar, i afirma: “Mai el mal ha de tenir la darrera paraula, l’amor sempre ha d’acabar guanyant”.

En Friedrich Nietsche deia: “Tot el que no acaba amb mi en fa més fort”. D’altra banda, aquest proverbi budista sosté: “El que resisteix, persisteix; el que acceptés, es transforma”.


dilluns, 24 d’agost de 2015

La motivació: el poder del canvi (Marta Garcia)



Literalment, podríem definir: Motivació = Motiu + Acció (és la força que ens impulsa a generar una acció... o les que calguin per assolir la nostra meta). A través de la motivació aprenem a dirigir el nostre poder personal, transformant el nostre pensament i realitat actual cap allò que anhelem (sigui una situació desitjada o un objectiu concret) amb fermesa i gestionant els possibles obstacles que podem trobar-nos en el camí. Per tant, és molt important on enfoquem la nostra atenció. Com diu Buda: “Qui no sap a quines coses parar atenció i de quines no fer cas, para atenció al que no té importància i no fa cas a allò que és essencial”. On vagi la nostra atenció, aniran les nostres emocions i la nostra energia. Així que centrem-nos en el nostre poder interior i allò que volem aconseguir, i ens serà més fàcil dissoldre aquells pensaments negatius que ens bombardegen la ment amb la intenció de fer-nos sabotatge sempre que ens plantegem un repte.

Ajuda molt a mantenir la Motivació que la nostra meta estigui ben definida, que la trobem atractiva i en sintonia amb els nostres valors; també en pensar en tots els beneficis que obtindrem quan l’aconseguim. Com més detalls aportem per a concretar-la més assolible la veurem. Això ens alimentarà de coratge i de confiança per veure’ns capaços de realitzar-la, a més de la perseverança necessària per fer-ho.

Per acabar, aquests aforismes ho resumeixen sàviament:

“Mou-te i s’obrirà el camí” (Proverbi zen).

“Fa més qui pot que qui vol” (Proverbi japonès).

“Creu que pots i hauràs fet la meitat del camí” (Theodore Roosevelt).


diumenge, 23 d’agost de 2015

10 raons per a ser feliç



  1. L’ACTITUD. La felicitat és una elecció que es pot fer en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Els nostres pensaments són els que ens fan sentir feliços o desgraciats, no les circumstàncies. Hem de ser capaços de canviar-nos a nosaltres mateixos i el món canviarà amb nosaltres. Recorda que l’única cosa que pots controlar al món són els teus pensaments.

  1. EL COS. Els nostres sentiments estan influenciats per la nostra postura. Una postura adequada genera una disposició feliç. És important també fer exercici ja que aquest ens allibera de l’estrès i genera la secreció d’endorfines que fan que ens sentim bé. Mira sempre cap a dalt i només podràs riure. No hi ha ningú que pugui plorar en aquesta postura.

  1. EL MOMENT. La felicitat no està en els anys, els mesos, les setmanes i els dies, només se la pot trobar en els moments. Avui és el demà d’ahir. La vida sempre té dret a sorprendre’ns, així que hem d’aprendre a viure el present sense els traumes del passat ni les expectatives del futur. Recorda que la felicitat no és una meta, sinó un trajecte. Gaudeix de cada moment com si en ell es combinessin el teu passat, el teu present i el teu futur.

  1. LA NOSTRA PRÒPIA IMATGE. Necessitem aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos com som. Creure en un mateix dóna resultats. Com més et coneguis, major serà el teu avantatge respecte els altres. Dag Hammarskjöld deia: El camí més difícil és el camí a l’interior però al menys una vegada a la vida, l’hem de recórrer.

  1. LES METES. Saps quina és la diferència entre un somni i una meta? Una meta és un somni amb una data concreta per a convertir-se en realitat. Un somni és només un somni, una cosa que està fora de la realitat, així que ens hem d’atrevir a somiar però també a aconseguir que aquests somnis es facin realitat. Apunta cap a la lluna, encara que t’equivoquis, arribaràs a les estrelles. Quan et posis una meta difícil o creguis que tens un somni impossible, recorda que l’èxit és només la recompensa, el que té valor és l’esforç.

  1. L’HUMOR. Un somriure és molt important per a millorar l’autoestima. Quan somriem, encara que no sentim res, el nostre cervell ho entén com una senyal que tot va bé i envia un missatge al sistema nerviós central per a que alliberi una substància anomenada beta-endorfina, que dóna a la ment una resposta positiva. Diuen que un somriure costa menys que l’electricitat però que dóna més llum. A més a més, amb cada somriure es sembra una esperança.

  1. EL PERDÓ. Si tens ressentiments i odis serà impossible ser feliç. El meravellós del perdó no es que allibera a l’altre de la seva eventual culpa, sinó que allibera a un mateix d’un patiment.

  1. EL DONAR. Un dels veritables secrets per a ser feliç és aprendre a donar sense esperar res a canvi. Les lleis de l’energia ens retornaran amb escreix el que donem. Si dones odi rebràs odi, però si dones amor, rebràs invariablement amor. Només el que aprèn a donar està en el camí de descobrir la vertadera felicitat.

  1. LES RELACIONS. La sinergia és unir forces i caminar junts per a aconseguir coses. Sempre que dos o més persones s’uneixen en esperit de col·laboració i respecte, la sinergia es manifesta de forma natural. Per això, hem d’entendre a les persones que ens envolten, estimar als nostres amics tal com són sense intentar canviar-les, perquè quan ens sentim malament, el vertader amic estarà allí per a recolzar-nos i brindar-nos tot el seu amor. Així que hem de cultivar les nostres amistats, no són gratis. L’amistat a l’igual que la majoria de sentiments, ha de fluir de manera natural.

  1. LA FE. La fe crea confiança, ens dóna pau mental i allibera l’ànima dels seus dubtes, les preocupacions, l’ansietat i la por. Ara bé, no ens hauríem d’espantar quan dubtem, doncs deia Miguel de Unamuno: Fe que no dubta és fe morta.


dimecres, 19 d’agost de 2015

Claves para una organización con alta autoestima

Para los ejecutivos que desean construir una organización con autoestima elevada, tenemos las siguientes claves:

1. Trabajar en la propia autoestima.
2. Cuando hable con sus empleados, tenga presente la experiencia.
3. Ser empático.
4. Hablar en tono de respeto.
5. Centrar los encuentros relacionados con el trabajo en las tareas y no en el ego.
6. Dar a los empleados la oportunidad de practicar la responsabilidad en si mismos.
7. Apelar a la inteligencia de los empleados.
8. Si se comete un error en las relaciones admitirlo y pedir disculpas.
9. Invitar a los empleados a ofrecer retroalimentación.
10. Permitir a los empleados que perciban que es seguro cometer un error.
11. Hacer ver a los empleados que pueden estar en desacuerdo.
12. Describir las conductas no deseables sin atribuir culpas.
13. Hacer ver a los empleados que manifiesten sinceramente sus sentimientos.
14. Si alguien toma una decisión extraordinaria invitarle a analizar como y porqué sucedió.
15. Si alguien toma una decisión inaceptable aplicar el principio anterior.
16. Presentar normas de desempeño claras e inequivocas.
17. Elogiar en público y corregir en privado.
18. Los elogios deben ser realistas.
19. Cuando la conducta de alguien plantee un problema, pedirle que proponga una solución.
20. Transmitir que no le interesa imponer culpas.
21. Dar al personal recursos para hacer lo que ha pedido.
22. Un gran directivo no es aquel que aporta soluciones brillantes sino el que hace posible que sus empleados encuentren soluciones brillantes.
23. Asumir la responsabilidad de crear una cultura de la autoestima.
24. Cambiar los aspectos de la organización que socavan la autoestima.
25. Evitar dirigir, observar e informar en exceso.
26. Planificar y presupuestar adecuadamente la innovación.
27. Averiguar los intereses principales de los empleados.
28. Preguntar a los empleados que necesitan para sentir que tienen control de su trabajo.
29. Recompensar las expresiones de autoestima.
30. Encargar cometidos que estimulen el crecimiento personal y profesional.
31. Estirar a los empleados.
32. Educar a los empleados para percibir los problemas como retos y oportunidades.
33. Apoyar al empleado con talento.
34. Enseñar que los errores y equivocaciones son oportunidades para aprender.
35. Promocionar en razón de los méritos.
36. Recompensar las aportaciones sobresalientes.
37. Escribir cartas de recomendación a los que han tenido buenos logros.
38. Fijar una norma de integridad personal.


dilluns, 10 d’agost de 2015

Característiques d'una organització modelica

Les principals característiques d'una organització modelica són les següents:

1. Les persones es senten segures.
2. Les persones es senten acceptades.
3. Les persones es senten retades.
4. Les persones es senten reconegudes.
5. Les persones reben una retroalimentació constructiva.
6. Les persones veuen que s'espera d'elles la innovació.
7. Es dóna a les persones un accés fàcil a la informació.
8. Es dóna a les persones una autoritat corresponent a la seva responsabilitat.
9. Es dóna a les persones regles i directrius clares i no contradictòries.
10. S'anima a les persones a resoldre el major nombre de problemes possibles.
11. Les persones veuen que les seves recompenses per l'èxit són molt majors que les seves amonestacions pels fracassos.
12. S'anima i recompensa l'aprenentatge en les persones.
13. Les persones senten congruencia entre la tasca declarada de l'organització i la seva orientació manifestada por una part, i la conducta de lideres i directius per l'altra.
14. Es tracta de forma justa i equitativa l'experiència de les persones.
15. Les persones són capaces de creure i de sentir-se orgulloses pel valor del que produeixen.