Publicidad

dijous, 3 de setembre de 2015

La perseverança, el camí per assolir els nostres objectius (Marta Garcia)



Recordes quan vas aprendre a nedar? I quan vas aprendre a anar en bicicleta? Sabries dir-me que tenen en comú aquestes vivències? Que en cap moment et vas plantejar la possibilitat que series incapaç d’aprendre’n. Que, independentment de les vegades que necessitessis repetir l’acció, ho aconseguiries fer. Doncs molt probablement així va ser com la perseverança va entrar a la teva vida.

En una societat golafre d’aconseguir resultats per ahir i on l’esforç és quelcom volàtil, la perseverança hi podria posar una mica d’ordre.

És una eina molt valuosa. Per exemple, una olla gran. Si volem un bon caldo, ens cal, a més d’aigua i aliments de qualitat, una bona olla i el seu temps. Amb un foc lent i constant, el xup xup és indispensable perquè tots els ingredients aportin els seus millors gustos, textures i propietats nutritives per tal que aquest caldo esdevingui excel·lent en tots els sentits. I no ens oblidem de la pràctica: un dia pecarem de posar massa sal, un altre ens passarem de posar poca, fins que aprenguem a trobar el punt exacte. I durant tot aquest procés, evitarem quedar-nos en l’enuig que no ens ha sortit prou bé, perquè som conscients que n’estem aprenent. Per això, ens centrarem en analitzar el resultat cada cop i el que caldria per millorar-ho. Així, la pràctica s’enriqueix i optimitza introduint-hi els canvis necessaris. I a més ens nodreix tant la nostra habilitat per cuinar aquest plat com també la nostra confiança i satisfacció. I ens sedueix perquè experimentem i entrenem sense defallir.

I com podem aplicar aquesta perseverança? Primer en nosaltres mateixos: oblidem-nos de dreceres si volem resultats ferms i a llarg termini. Aconseguir cada dia una mica més i millor. Alimentant el nostre afany de superació perquè eclipsi qualsevol obstacle o dificultat amb què ens podem topar mentre ens dirigim cap al nostre objectiu tan anhelat.

Seria bo que ens convertim en models de perseverança per als nostres infants i joves, inspirant-los amb les nostres accions i conducta. El nostre amor, paciència i fe en ells els omplirà de confiança i s’aferraran a l’esforç i la constància per autosuperar-se. És el millor regall que els hi podem fer: Enlloc d’allisar-los el camí, preparem-los per a que treguin el millor de si mateixos en cada circumstància que sorgeixi mentre avancen en el seu recorregut cap a convertir-se en grans persones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada