Publicidad

dilluns, 21 de setembre de 2015

Prejudicis: Els limitadors de la realitat (Marta Garcia)



Un cop vaig llegir: “Hi ha una història darrera d’una persona. Hi ha una raó per la qual és com és. Pensa en això abans de jutjar ningú”.

“Prejudici” es pot desglossar en dos parts: pre-judici. És una opinió prèvia sobre quelcom que es coneix poc o malament. Solem ser negatius (es rebutja algú o algun fet abans de tenir el coneixement suficient per jutjar-ho de forma objectiva). Els prejudicis fan niu en la societat, la família, o fins i tot en tu; també en qualsevol grup social o franja d’edat.

Són idees que es fossilitzen en la nostra ment i que sovint ni ens plantegem que no siguin certes. Simplement ho considerem obvi. Així que compte amb les suposicions o allò que donem per fet: pot limitar-nos la realitat. Si no coneixem tota la història, permetem-nos dubtar abans de posicionar-nos.

Saps què és tan important com l’aprendre? El desaprendre. Sí: desaprendre allò que has meditat i que t’adones que és una reflexió caduca i inservible, per aprendre quelcom nou que nodreixi la teva ànima, t’ajudi a evolucionar o ser més coherent amb els teus principis i valors.

Si ens alliberem de prejudicis serem capaços de mirar les persones o fets com realment són i no com els hem etiquetat. No et quedis només amb l’aparença: amb freqüència en ella s’hi amaga el talent o la grandesa de la persona.... deixa’t sorprendre.

Tot i que algú pensi i actui diferent a tu, no menyspreïs l’opció que et pot aportar de veure el món d’una altra manera, o la seva actitud, que poc inspirar-te. També pots aprendre el que vols evitar fer, amb el que vegis que no t’agrada.

Obre la porta a veure els teus coneguts de forma diferent a l’habitual, a més de conèixer i tractar gent nova i interessant, a més de gaudir d’experiències enriquidores, que t’obriran la teva ment i perspectiva... El teu món intern s’expandirà, igual que el teu entorn.

“Porta mala sort que es cregui un ésser humà ignorant... El gat negre. Gràcies de tot cor als que vau assistir a la xerrada col·loqui que vam fer la Núria i jo. Gràcies per les vostres felicitacions entusiastes i pels vostres missatges d’agraïment entranyables. Ens fa molta il·lusió que les nostres reflexions hagin germinat en la vostra ànima, i que la vostra actitud, cada cop més oberta, us hagi mostrat una percepció més àmplia del què és la vida i també us ajudi a escollir la forma més idònia de fer el vostre camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada