Publicidad

dimecres, 16 de desembre de 2015

L'amistat, un autèntic bàlsam (Marta Garcia)



En una societat buida, decorada de superficialitat i hipocresia, la qualitat de les relacions humanes s’han devaluat escandalosament. Sovint, els seus fonaments són ficticis o interessants.

Què és l’amistat? Una relíquia impagable. On neix? De vegades és anterior a un diàleg. Es pot originar en un somriure, en un acte generós. O també en unes paraules: un “gràcies”, un “hola”, o un “que tal”.

Quina és la seva llengua ? L’afecte sincer. Què crea l’amistat La sintonia. Aquella barreja de lleialtat, respecte, confiança i estima. És ella la que tradueix els silencis. La que posa veu a paraules no dites, la que preveu l’arribada de llàgrimes als ulls de l’amic o la que li roba una rialla per fer-lo sentir millor. I la que l’abraça fort quan veu que l’altre està a punt d’enfonsar-se o també perquè li comparteix una alegria. És el seu idioma, i de ningú més.

Què mou l’amistat? La generositat desinteressada. On viu l’amistat? En el nostre cor. És allí on resideixen els nostres amics. Com es nodreix? Amb atenció, afecte i comprensió. I respectant tant allò que ens apropa com les nostres diferències.

Què representa per a nosaltres? Moltes coses: des d’una fortalesa indestructible, que ni el desassossec, la inseguretat o la desesperació ens poden envair. Fins a una pista de ball banyada de llums de colors, on ballem amb la nostra alegria, eufòria, espontaneïtat i humor.

És aquell espai balsàmic on sabem que podem mostrar-nos com som en realitat. Estem emocionalment nus i vulnerables: obres el teu cor, verbalitzes els teus temors, deixes cridar a la teva ràbia, t’atreveixes a explicar els teus somnis i on comparteixes els teus pensaments més íntims.

Com creix? Creant un espai lliure de judicis, comparacions, enveges i egoisme. Sorgeix un vincle invisible que ni la distància o el temps poden dissoldre-la.

Com es fa malbé una amistat? Quan alguna circumstància o el temps desfà una amistat, evidencia que potser en realitat no ho havia estat mai: només es tractava d’un conegut i alguna vegada, un desconegut.

Què és un amic? El coprotagonista o testimoni perenne d’esdeveniments de la teva vida. La seva qualitat humana i verdadera estima, t’inspira a ser millor. I per a tu és un privilegi que formi part de la teva vida. Millor pocs però autèntics. I tu, que has trobat el teu bàlsam? Doncs cuida’l: no té preu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada